Sobre les crítiques a les negociacions CUP - JxSí

Robo del muro de Joan Tafalla:

(aquest avis no va adreçat a tots els membres o votants d’EUiA, d’ICV o de PODEM: només afecta a la part desmemoriada o sectària d’aquest conjunt de gent estimable).

A veure gent desmemoriada d’EUiA, d’ICV i de PODEM ( a aquests últims els perdono una mica: solen venir desmemoriats ja de fàbrica):

a.- No heu votat a la CUP. No li demaneu explicacions pel que han fet amb el vostre vot. Podeu criticar des de les vostres posicions, però no els hi demaneu explicacions. No en teniu dret. En primer lloc, per que encara no han fet res amb els vots d’aquells que els van votar. Estem a l’inici d’una negociació, no al final.

b.- Després de més vint-i-cinc anys de polítiques del mal menor; després de més de vint anys de polítiques TINA (There Is No Alternative, que deia la senyora Margarida); després de mil pactes sindicals venent treballadors; després de més de vint anys de viure a l’ombra del PSC-PSOE; pocs dies després d’aplaudir amb les orelles la traició de Tsipras i de Syriza no us podeu presentar com l’esquerra prístina i pura. O no tenim memòria o no tenim vergonya. No sé què és pitjor.

c.- Alguns encara en tenim de memòria. Alguna crítica de la vostra política en l’època del tripartit? No sento res … Alguna auto-crítica al pacte Frutos - Almúnia després de que defenestressiu a Julio Anguita? No sento res… Alguna autocrítica de l’època Llamazares? No sento res… Alguna crítica de ls vostra submissió als dogmes europeistes i de la vostra defensa radical i cega de l’euro i de l’UE? No sento res de res…

d.- Vinc de passar llargs anys de crítica minoritària i marginal d’ aquestes polítiques TINA (This not Alternative), d’aquestes polítiques del mal menor. Imagino que encara m’esperen molts anys de travessa del desert. Durant aquests anys cada cop que he parlat amb alguns de vosaltres m’heu dit: què vols que fem? no es pot fer altra cosa (TINA) … Ara feu escarafalls, quan estem en els inicis de la negociació? Ara us poseu “estupendus”? No podeu esperar una mica, a veure què passa?

e.- A part de no tenir memòria no teniu imaginació: les vostres crítiques actuals es llençarien al damunt de vosaltres si el 20 de desembre hi hagués una majoria “d’esquerres” a les eleccions espanyoles i heu d’investir Pedro Sánchez com a president del govern del règim borbònic del 78. Jo seria una mica més prudent, seriós i rigorós.

f.- La CUP està en aquests moments sotmesa a una ofensiva per terra mar i twitter per part de la dreta catalana. La CUP està aprenent en pròpia carn què és un aliat i què és un enemic que et vol o cooptar ( afalags, copets a l’esquena, bon tracte en el mitjans del sistema…) o destruir. Deixeu-los respirar, deixeu-los treballar, no us afegiu a la pressió. Sobretot no agafeu els titulars que fabrica la “caverneta mediàtica catalana” i no us llenceu a sobre sense reflexió, sense projecte, només per a treure-us la ràbia i la frustració que uns han produit els vostres BRILLANTS resultats electorals.

g.- Ja sé que us demano una tasca que potser us supera: no agafeu la part per el tot. No agafeu el titular de l’ara o de RAC1 com a mostra de la veritat. Això és fer-vos trampes al solitari. Si cal criticar fem-ho, pero llegint la declaració sencera, mirant el conjunt dels moviments de la CUP, la seva dinàmica global, criticar amb visió global, i sobretot, pensant en el futur i no en els vostres interessos estrets de grup o de lobby electoral-sindical. En els vostres llocs de treball perduts o en les vostres carreres polítiques acabades.

h.- La partida acaba de començar. Guardeu el ciri, que la processó és llarga. Observem, intentem entendre el que passa i no el títular fugísser que ens llencen per a intoxicar, informem-nos. Siguem crítics i autocrítics.

i.- Pensem que un cop l’ordre torni a regnar a Barcelona i la burgesia hagi aconseguit recomposar la seva representació política i pactar allò que ha de pactar, la CUP ( ho hagi fet bé o malament, hagi encertat o hagi errat) no serà un enemic, que la CUP serà un aliat, que la CUP i vosaltres estareu al mateix costat de la barricada. En el nou escenari caldrà fer l’unitat popular amb l’esquerra realment existent, la que quedi.

Si algú ha arribat fins aquí que perdoni la “plasta”. Pero no sé fer twits ni en vull aprendre.